Initial import of extracted KDE i18n tarballs

1 files changed, 90 insertions, 0 deletions

diff --git a/tde-i18n-ca/docs/kdeedu/kstars/spiralgalaxies.docbook b/tde-i18n-ca/docs/kdeedu/kstars/spiralgalaxies.docbook
new file mode 100644
index 00000000000..516ca19efa4
--- /dev/null
+++ b/tde-i18n-ca/docs/kdeedu/kstars/spiralgalaxies.docbook
@@ -0,0 +1,90 @@
+<sect1 id="ai-spiralgal">
+
+<sect1info>
+<author
+><firstname
+>Mike</firstname
+> <surname
+>Choatie</surname
+> </author>
+</sect1info>
+
+<title
+>Galàxies espirals</title>
+<indexterm
+><primary
+>Galàxies espirals</primary>
+</indexterm>
+
+<para
+>Les galàxies espirals són col·leccions enormes de bilions d'estrelles, la majoria de les quals s'aplanen en forma de disc, amb una brillantor i un con esfèric d'estrelles en el seu centre. A dins del disc, hi han els braços típicament brillants a on es troben les estrelles més joves, més brillants. Aquests braços s'enrosquen cap enfora des del centre en un patró en espiral, donant a dites galàxies el seu nom. Les galàxies espirals són una mica com els huracans, o com l'aigua que flueix cap a un desagüe. Es tracta d'un dels objectes més bonics en el cel. </para>
+<para
+>Les galàxies es classifiquen emprant un <quote
+>diagrama de dispersió</quote
+>. L'extrem de la bifurcació classifica a les <link linkend="ai-ellipgal"
+>galàxies el·líptiques</link
+> en una escala des de la més rodona, que seria una E0, a les que aparenten ser més planes, que serien classificades com a E7. Les <quote
+>dents</quote
+> de la dispersió és a on es classifiquen els dos tipus de galàxies espirals: galàxies espirals normals i <quote
+>barrades</quote
+>. Una espiral barrada és una que bombeja el nucli estirant-lo cap enfora en una línia, vist així, literalment tenen com una <quote
+>barra</quote
+> d'estrelles en el seu centre. </para
+><para
+>Ambdos tipus de galàxies espirals es subclassifiquen segons la prominència del seu <quote
+>bombeig</quote
+> central d'estrelles, la seva lluminositat total en superfície i segons l'elongació dels seus braços espirals. Aquestes característiques estan relacionades, de manera que una galàxia S'ha de tenir un gran bombeig central, una alta lluminositat en superfície i una atapeïda elongació dels seus braços espirals. Una galàxia Sb tindrà un bombeig més petit, un disc més feble i una elongació més petita que una Sa, i el mateix entre les Sc i Sd. Les galàxies barrades empren el mateix esquema de classificació, indicat pels tipus SBa, SBb, SBc i SBd. </para
+><para
+>Hi ha una altra classe de galàxia anomenada S0, la qual és morfològicament un tipus transitori entre les espirals i les verdaderament el·liptiques. Els seus braços espirals s'elongen endins fins a ser indistingibles; les galàxies S0 tenen discs amb una brillantor uniforme. També tenen un bombeig extremadament dominant. </para
+><para
+>La galàxia Via Làctia, que pròpiament és la nostra, a on hi ha la Terra i tot el munt d'estrelles que apareixen en el cel, és una galàxia espiral, i es creu que podria ser una espiral barrada. El nom de <quote
+>Via Làctia</quote
+> es refereix a una banda d'estrelles molt febles en el cel. Aquesta banda és el resultat de mirar en el pla del disc de la nostra galàxia des de la nostra perspectiva, la qual és a dins seu. </para
+><para
+>Les galàxies espirals són entitats molt dinàmiques. Són bressols de la formació d'estrelles i en contenen moltes de joves en els seus discs. Els seus bombeigs centrals tendeixen a ser fets d'estrelles més antigues, i els seus halos difusos es fan de les estrelles més velles de l'univers. La formació d'estrelles és molt activa en els discs perque aquí és on estan concentrats el gas i la pols; aquests dos elements són els blocs de contrucció de la formació d'estrelles. </para
+><para
+>Els telescopis moderns han revelat que la majoria de galàxies espirals abriguen forats negres supermassius en els seus centres, amb masses que poden excedir la d'un bilió de Sols! Ambdues, galàxies el·líptiques i espirals, es coneix que contenen aquests objectes exòtics; fins i tot ara molts astrònoms creuen que totes les grans galàxies contenen un forat negre supermassiu en el seu nucli. Es coneix que la nostra Via Làctia n'abriga un en el seu interior amb una massa milions de vegades més gran que la massa d'una estrella. </para>
+
+<tip>
+<para
+>Hi ha molts exemples adequats de galàxies espirals que es troben a &kstars;, i moltes tenen boniques imatges disponibles en el seu <link linkend="popupmenu"
+>menú emergent</link
+>. Podreu trobar-les emprant la finestra <link linkend="findobjects"
+>Cerca l'objecte</link
+>. Aquesta és una llista d'algunes galàxies espirals amb boniques imatges disponibles: <itemizedlist>
+<listitem
+><para
+>M 64, la Galàxia Black-Eye (de tipus Sa)</para
+></listitem>
+<listitem
+><para
+>M 31, la Galàxia Andròmeda (de tipus Sb)</para
+></listitem>
+<listitem
+><para
+>M 81, la Galàxia Bode's (de tipus Sb)</para
+></listitem>
+<listitem
+><para
+>M 51, la Galàxia Whirlpool (de tipus Sc)</para
+></listitem>
+<listitem
+><para
+>NGC 300 (de tipus Sd) [useu l'enllaç d'imatge DSS]</para
+></listitem>
+<listitem
+><para
+>M 83 (de tipus SBa)</para
+></listitem>
+<listitem
+><para
+>NGC 1530 (de tipus SBb)</para
+></listitem>
+<listitem
+><para
+>NGC 1073 (de tipus SBc)</para
+></listitem>
+</itemizedlist>
+</para>
+</tip>
+</sect1>