Configuració de la xarxa a KDE

La pestanya Interfícies de xarxa s'usa per a gestionar els dispositius de xarxa instal·lats en el sistema. Es llistaran tots els dispositius de xarxa disponibles. En la pestanya Interfícies de xarxa es poden dur a terme les següents tasques:

---

---

Per a cada dispositiu de xarxa es poden veure les següents propietats:

Configurar un dispositiu de xarxa

Les propietats dels dispositius de xarxa llistats es poden configurar seleccionant el dispositiu corresponent de la llista i fent clic sobre el botó Configura la interfície per a que aparegui el diàleg Configura el dispositiu.

---

---

Per omissió tan sols estarà disponible la configuració bàsica TCP/IP. Feu clic sobre el botó Opcions avançades para expandir el diàleg e incloure les opcions avançades.

---

---

Completeu els valors del diàleg de la següent manera:

Automàtica

Seleccioneu el botó de ràdio Automàtica quan les configuracions s'obtinguin des d'un servidor DHCP o des del node servidor BOOTP. En el mode automàtica les preferències TCP/IP per al sistema es configuraran quan s'inicien els serveis del sistema. El servidor DHCP o BOOTP envien tota la informació TCP/IP requerida cada vegada que el sistema s'inicia, no necessita de més configuracions. Useu la llista desplegable per a seleccionar DHCP o BOOTP d'acord amb el vostre sistema.

Manual

Seleccioneu el botó de ràdio Manual quan no useu DHCP o BOOTP per a la configuració TCP/IP. En el camp Adreça IP introduïu l'adreça TCP/IP de la màquina. En el camp Màscara de xarxa introduïu l'adreça de la subxarxa.

Activa quan arrenqui l'ordinador

Quan marqueu aquesta opció el sistema inicialitzarà aquesta interfície de xarxa mentre el sistema arrenca. Si no voleu inicialitzar el dispositiu deixeu aquesta opció sense marcar.

Descripció

Introduïu un nom descriptiu.

Difusió

Introduïu l'“adreça de difusió” usada per a comunicar-se amb totes les màquines en una subxarxa.

Els valors introduïts en aquest diàleg es mostraran com a propietats del dispositiu en la llista de dispositius.

Atenció

Assegureu-vos que l'adreça IP introduïda no s'està usant en la xarxa. Introduir una adreça IP que ja estigui en ús provocarà un conflicte TCP/IP. Useu ping des de Konsole per a comprovar si l'adreça que desitgeu introduir s'està o no usant. Si no esteu segur de com completar aquest diàleg, consulteu-ho amb el vostre administrador de la xarxa.

Necessitareu tenir instal·lat KDE 3.x i QT 3.x per a usar knetwork-conf.

knetwork-conf es pot usar en les següents plataformes:

Aquesta secció no es pot substituir la lectura en profunditat de la IP de xarxa. En aquest apèndix, tan sols trobareu informació bàsica per a començar a integrar la vostra màquina en una petita xarxa (casera).

Actualment, la xarxa IP usa la versió 4 de TCP/IP (IPv4). IPv5 no s'ha emprat mai. IPv6 pretén ser una extensió per a un futur pròxim. De manera que, aquest manual està basat en les més actuals extensions de IPv4.

Un dels objectius més importants per a configurar una interfície és l'adreça IP que s'assignarà a la interfície. En xarxes externes, p.ex., la vostra oficina, haureu de demanar a l'administrador de xarxa per una adreça IP vàlida, o podeu usar DHCP si està disponible. En qualsevol cas, no podreu simplement escollir qualsevol adreça IP!

Si voleu configurar una xarxa petita (casera) que sigui vostra, hauríeu d'usar adreces IP dins d'un rang especialment reservat per a aquest propòsit per tal d'evitar conflictes entre adreces IP amb la xarxa global (Internet). Les adreces de la taula que es mostra a continuació no tenen adreça en la Internet, per això es poden usar com desitgeu.

Per descomptat aquestes màquines es podran configurar després per a accedir a Internet usant una màquina de passarel·la.

Podreu usar lliurement les següents adreces:

Per a petites xarxes, el rang que es sol usar més sovint és de 192.168.1.1 a 192.168.1.254 Això és adequat per a xarxes de fins a 250 ordinadors.

A més, la màscara de xarxa sol tenir el valor 255.255.255.0, de manera que totes aquestes màquines són membres de la mateixa subxarxa.

Algunes adreces estan reservades per a coses especials, p.ex. 0.0.0.0 i 127.0.0.1. La primera és l'anomenada ruta per omissió, la segona d'aquestes és l'adreça de bucle (loopback). La ruta per omissió es necessita per a encaminar adreces IP.

La xarxa 127.0.0.1 està reservada per al tràfic IP que funciona tan sols en la màquina local. Habitualment, l'adreça 127.0.0.1 està assignada a un dispositiu especial que s'anomena interfície loopback -de bucle-, la qual funciona com un circuit tancat.

La passarel·la per omissió és un ordinador que connecta dues xarxes diferents. Si teniu configurada una petita xarxa de la vostra propietat, és possible que es vulgui oferir accés a Internet a totes (o algunes) de les vostres màquines. Però no és possible fer-ho directament, ja que aquestes màquines usen adreces IP locals privades, les quals no estan encaminades en la Internet. La solució és un ordinador que faci de traductor entre aquestes dues xarxes diferents. Aquest ordinador almenys usarà dues interfícies. Una, potser una targeta Ethernet, apuntant a la xarxa local, l'altra, potser una targeta RDSI, apuntant a la Internet. En aquest cas, ambdues interfícies usen adreces IP diferents. Aquest ordinador realitza el que s'anomena traducció d'adreces de xarxa (Network Address Translation, o NAT -- també IP-forwarding, -difusió IP-). Per habilitar en una màquina local l'accés a la Internet, tan sols heu d'indicar-li la passarel·la (gateway) per omissió, o sigui, l'adreça IP local de l'ordinador que fa de passarel·la.

Gràcies a tothom que ha treballat sobre KNetworkConf: