1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
|
<sect1 id="ai-leapyear">
<sect1info>
<author
><firstname
>Jason</firstname
> <surname
>Harris</surname
> </author>
</sect1info>
<title
>Anys bixests</title>
<indexterm
><primary
>Anys bixests</primary>
</indexterm>
<para
>La Terra té dos components principals de moviment. El primer és el gir en el seu eix rotacional; un gir complet trigarà un <firstterm
>dia</firstterm
> a completar-se. El segon, és l'òrbita al voltant del Sol; una rotació orbital trigarà un <firstterm
>any</firstterm
> a completar-se. </para
><para
>Normalment en un any hi ha 365 dies, segons el <emphasis
>calendari</emphasis
>, però resulta que un any <emphasis
>verdader</emphasis
> (&pex;, una òrbita completa de la Terra al voltant del Sol, també anomenat un <firstterm
>any tropical</firstterm
>) és un xic més llarg que els 365 dies. En altres paraules, en el temps en el que la Terra completa un cicle orbital, gira rotacionalment 365,24219 vegades. No us sorprengueu per això; no hi ha motiu per a esperar que els moviments rotatoris i orbitals de la Terra estiguin sincronitzats. De tota manera, això proboca que el marcar el temps en el calendari sigui un xic més complicat! </para
><para
>Què passaria si simplement s'ignorassin les 0,24219 rotacions extra al final de l'any, i simplement es definís el calendari amb els 365 dies? El calendari és bàsicament una representació sobre el paper del progrés de la Terra al voltant del Sol. Si ignorem aquest excedent al final de cada any, llavores amb el passar dels anys, la data del calendari s'aniria endarrerint en respecte a la posició verdadera de la Terra al voltant del Sol. En unes poques dècades, les dates dels solsticis i equinoccis haurien derivat notablement. </para
><para
>De fet, anteriorment tots els anys <emphasis
>tenien</emphasis
> 365,0 dies, i com a resultat el calendari va <quote
>derivar</quote
> de les estacions. A l'any 46 <abbrev
>a.C.</abbrev
>, Juli Cèsar establí el <firstterm
>calendari julià</firstterm
>, el qual incorporava els primers <firstterm
>anys bixests</firstterm
> de la història. Es decretà que un de cada 4 anys tindria 366 dies, de manera que la durada d'un any era de 365,25 dies de mitjana. Així que bàsicament es resolgué el problema de deriva del calendari. </para
><para
>De tota manera, el problema no quedava completament resolt amb el calendari julià, atès que la llargària d'un any tropical no és de 365,25 dies, sinó de 365,24219 dies. D'aquesta manera encara existeix un problema de deriva, el que passa es que triga més en fer-se notable. Pel que, en 1582, el papa Gregori XIII instituí el <firstterm
>Calendari gregorià</firstterm
>, que era més o menys igual al julià, però amb una altra variable per a l'ajust de la deriva: Cada segle (aquells que acaben amb els dígits <quote
>00</quote
>) només són bixests si a demés són divisibles entre 400. De manera que els anys 1700, 1800 i 1900 no foren bixests (encara ho haurien estat sota el calendari julià), mentre que l'any 2000 <emphasis
>sí que ho fou</emphasis
>. Aquest canvi fa que la llargària mitja d'un any sigui de 365,2425 dies. I encara resta una petita deriva, però tan sols és de 3 dies cada 10.000 anys! El calendari gregorià s'empra avui en dia com a calendari normal en la major part del món. </para>
<note>
<para
>Curiositat trivial: Quan el papa Gregori instituí el calendari gregorià, el calendari julià havia estat usat durant més de 1.500 anys, i la data havia derivat més d'una setmana. El papa Gregori resincronitzà el calendari <emphasis
>eliminant</emphasis
> 10 dies! En 1582, el dia següent al 4 d'octubre fou el 15 d'octubre! </para>
</note>
</sect1>
|
